Des del Consell de Redacció de (con)textos, ens plau de presentar-vos el segon número d’aquesta publicació, que és fruit de l’esforç dels autors i les autores, així com de tot el conjunt de gent que treballem per dur a bon terme aquest projecte. Si el primer número, que va veure la llum el passat mes de maig, significava la posada en pràctica d’una iniciativa que duia prop d’un any gestant-se, aquesta segona publicació confirma la dinàmica engegada i fa un nou pas vers la consolidació del projecte. I és que el número 2 de (con)textos fa palès que és possible -i probablement necessari- un espai de reflexió, intercanvi i formació com el que aquí s’ofereix. Per altra banda, també posem de manifest la voluntat d’editar la revista de forma bianual.
El número 2 de (con)textos surt a la llum després de setmanes de debat i discussió al si del Consell de Redacció. El nostre sistema d’avaluació dels textos es basa en dinàmiques assembleàries que intenten garantir la pluralitat de veus i opinions a l’hora de donar forma a la revista i decidir sobre els seus continguts. A més a més, intentem també establir un diàleg amb els autors i autores, fent-los arribar propostes i indicacions per, al nostre entendre, millorar els seus escrits. Sovint no és tasca fàcil aquesta de revisar i opinar sobre els textos d’altri, la qual cosa ens obliga a equilibrar el sentit crític amb el respecte i la cortesia. De totes maneres ens esperona el fet que els nostres comentaris acostumen a ser molt ben rebuts.
Aquest número que teniu al davant, tal com passà amb l’anterior, presenta un ampli ventall de propostes, tant pel que fa al contingut com a la forma dels textos. En efecte, trobem articles en portuguès, en castellà, en italià i en català, i també autors i autores que provenen de diverses universitats catalanes així com una destacada representació de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Si bé la majoria de les persones que signen els textos són doctorands, no és pas aquesta una condició sine qua non per publicar a (con)textos. En efecte, la revista dóna igualment cabuda als treballs de persones doctorades, professores, investigadores o estudiants, sense tenir en compte la seva posició acadèmica a l’hora de valorar les seves propostes. I és que (con)textos vol ser un punt de trobada on filiacions acadèmiques, teòriques i disciplinàries diverses es puguin aglutinar, prenent l’antropologia social i/o el mètode etnogràfic com a comuns denominadors.
És probablement en el contingut i la temàtica dels textos que presentem on es pot apreciar aquesta heterogeneïtat que esmentàvem. Tal com va succeir amb el número 1, aquesta edició de (con)textos s’enceta amb una entrevista, en aquest cas al catedràtic de la Universidad de Córdoba Eduardo Sevilla Guzmán. Aquest referent dins l’àmbit de la sociologia rural planteja i discuteix un seguit de propostes metodològiques que giren entorn a la idea de la investigació-acció i a la necessitat del compromís de les ciències socials amb els seus objectes o subjectes d’estudi. Seguidament, des de Portugal, Eduarda Rovisco fa una incursió històrica a l’anomenada antropologia de la frontera. L’autora aborda de forma clara i lúcida els intercanvis econòmics i les relacions socials transfrontereres en el context de la raia luso-espanyola, recolzant-se en un exhaustiu treball de documentació i memòria oral. Per la seva banda, Juan Pedro Alonso examina la percepció de la malaltia i el dolor entre pacients d’una unitat de cures pal·liatives en un hospital de la ciutat de Buenos Aires. El text analitza la circulació de discursos i interpretacions sobre l’estat dels malalts per part d’ells mateixos i dels professionals mèdics; unes narratives i percepcions que sovint intenten gestionar situacions d’elevada incertesa. El treball de Francesco Romizi fa un proposta analítica per articular la comparativa entre les pràctiques religioses dels immigrats equatorians a Roma i Barcelona, d’una banda, i aquelles de les poblacions locals, de l’altra. La idea principal remet a la dicotomia nietzscheana apol·lini/dionisíac, posada també en relació amb alguns clàssics de l’antropologia simbòlica. La secció d’articles es tanca amb un text de Marta Alonso Cabré que també bascula entre dos escenaris prenent com a eix de la comparació una pràctica aparentment similar: el ritual musulmà del sacrifici del xai. En avaluar els elements comuns i discordants entre els dos casos, l’autora advoca per una comprensió situada del ritual i subratlla la necessitat de tenir en consideració el context social que l’acull i l’influeix, alhora que és influït per ell.
Pel que fa a les notes etnogràfiques, ambdues posen de manifest la problemàtica dels rols que hom juga durant el treball de camp. María Jimena Mantilla palesa, en la seva experiència en un centre hospitalari psiquiàtric, com la seva anterior funció de treballada social en el mateix escenari reverber en el seu paper posterior com a investigadora. Per la seva banda, Fabiola Mancinelli, que treballa en l’àmbit del turisme, es debat entre el doble rol que desenvolupa com a guia turística i com a etnògrafa. La seva reflexió exposa els problemes i avantatges de tal duplicitat i també del context específic del seu treball de camp, els viatges organitzats de grups de joves turistes dels EUA per Europa. La revista es tanca amb una ressenya de Pablo Romero Noguera sobre l’obra La ecología humana en el anarquismo ibérico d’Eduard Masjuan (2000). Romero subratlla l’actualitat dels plantejaments dels anarquistes ibèrics de finals del segle XIX i principis del XX, remetent a l’avantguardisme de les seves idees i pràctiques referents a l’urbanisme, la demografia o el rol de la dona.
Esperem que aquest conjunt d’escrits que us oferim siguin del vostre interès, i que gaudiu llegint-los tal com nosaltres hem gaudit revisant-los i discutint-los. Us animem, com sempre, a participar en properes edicions de (con)textos, enviant articles, notes etnogràfiques o ressenyes. Aprofitem també per recordar-vos que podeu publicar comentaris als articles a través del web http://www.con-textos.net, on també trobareu totes les indicacions per participar.
